Déu del cel faç reverència,
que amb Ell no ens porem posar.
Des que te’n vares anar
a dins Son Roca a habitar,
no em fa profit es menjar
ni es beure ni es conversar
lluny de la teva presència.
I, ara, amb obediència,
et vui servir i estimar.
I, d’altra part, vull pensar
si t’han dat per penitència,
clavell, de fer-me penar.
T’entreg en la meva mà
un clavell, de fer-me penar.
T’entreg en la mev amà
un clavell que em varen dar.
I, si no l’has d’acceptar,
de cert que l’hi vui tornar,
que ella ajonoiada està
davant Déu, fent penitència
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Esporles
Rima
Assonant
Núm de glosa
16
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Sa meva dona em va dir:
-Toni, ¿que no duis porcella?
-Sí, jo la duc davall xella,
¿que no la sentiu grunyir?
Per fer retxa i per fer vasa
vaig sortir del meu estat
escampant per sa Porrassa
lo que havia replegat.
¿Què és això que deis de sogres?
Jo no en puc sentir parlar:
sa meva me va atupar!
Saps què es de mal! No n’hi poses!
Tradicionari de Mallorca
