Sa meva dona em va dir:
-Toni, ¿que no duis porcella?
-Sí, jo la duc davall xella,
¿que no la sentiu grunyir?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Bestiar porquí
Esporles
291
II
No hi ha racó ni vorera
que enguany no estiga sembrat
i l’amo estava intentant
de sembrar es rotlo de s’era.
I sa madona grossera
que l’hi havia encarat.
Na Rafelona deu dir:
Mon cor rebenta de pena.
Oh, Miquel de sa Fontella,
jo i tu ens hem de despedir.
Més de mil i cinc-cents anys
abans de Vós esser nada,
pregaven es carmelitans:
“Siau benaventurada!”