Sa meva dona em va dir:
-Toni, ¿que no duis porcella?
-Sí, jo la duc davall xella,
¿que no la sentiu grunyir?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Bestiar porquí
Poble
Esporles
Núm de glosa
291
Volum
II
Altres cançons relacionades
Quan l’amo se passejava
content com un passarell,
va veure, dalt un revell,
que una cosa blanquejava.
S’hi acosta, i va esser sa pell
d’es xot que més estimava.
Quan la va tenir en ses mans,
que bé la se va mirar,
diu: -No és roegat de ca,
ni de voltor ni milà,
no és més que de gent de mar…
Ells fan carn, pitjor que cans!
Dalt es puig de Galatzó
s’hi solen fer bones vaumes;
no me digueu mal d’es Jaumes,
perquè los tenc passió.
Sa vostra fia és hermosa,
però té un accident:
que, onsevuia se rent,
tant si és bassa com torrent,
s’aigo roman oliosa.
Tradicionari de Mallorca
