A sa meva enamorada
no li desig gens de mal
Oh mal caigués d’un penyal
de catorze pams d’alçada!
Vostros sou bons embarassos
si no enteneu lo que he dit:
es penyal, que fos un llit
de vint-i-nou matalassos.

Un dia la Verge Maria,
dins la cova de Betlem,
tenguent son Fill en la falda…
somia que te somia.
Jesús deia:-Mare mia,
¿vós que dormiu o vetlau?
-Oh, Fill meu, no crec dormir,
com tampoc no crec vetlar.
Quina nit! He somiat
que els jueus t’havien pres,
que t’he vist baix d’una creu
ben lligat de mans i peus.
Aquells peus llavò enclavats
i enclavades ses teves mans,
tota sa boca amarada
d’un raig de fel i vinagre.
Coronaven lo teu cap
setanta-dues espines.
-Mare mia, no ploreu,
no ploreu, la mare mia;
a patir pel pecador
he vengut en esta vida.
Mon pare celestial
damunt noltros vetlarà.
Dormiu, dormiu, mare mia,
o si no, n’heu d’engronsar
Estic a dins de ta falda,
mon par emos deu mirar.

Pobre de Nofre Camell!
que tengué mala topada:
davant ca s’enamorada
veren caure s’ase i ell.