D’es cap me’n vaig an es coll,
cap avall per sa ventresca,
i si és jove, esperoneja,
i si és veia, no se mou.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Tallar rama
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1217
Volum
II
Altres cançons relacionades
En arribar ja m’hi pos
an es costat de sa mare,
i li dic: -Digau-me ara :
¿voleu per gendre es meu cos?
Sa meva al•lota, en parlar,
és com un tambor de guerra:
perque té cases i terra,
se pensa que pot triar.
Si mos passos són peduts
en venir la darreria,
poré prendre, vida mia,
es camí d’es malvolguts.
Tradicionari de Mallorca
