D’es cap me’n vaig an es coll,
cap avall per sa ventresca,
i si és jove, esperoneja,
i si és veia, no se mou.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Tallar rama
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1217
Volum
II
Altres cançons relacionades
Germans meus, això no és viure,
es segar dins Son Cardell:
per intent de ses vuit lliures,
hi hàgem de deixar sa pell!
Jo seria de parer,
si totes tres el voleu,
de jugar-lo a cara o creu,
veiam de quala ha de ser.
Sa madona de Son Oms
diuen que és tan estirada,
i a dins sa fava parada
hi trobaren uns calçons,
set senaies de moixons
i una cussa virada.
Tradicionari de Mallorca
