D’es cap me’n vaig an es coll,
cap avall per sa ventresca,
i si és jove, esperoneja,
i si és veia, no se mou.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Tallar rama
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1217
Volum
II
Altres cançons relacionades
M’has fetes aqueixes gloses
i no sé ambe quin motiu.
Que jo de tu sé més coses
que llagosts no hi ha d’estiu.
I, si em fas sortir d’es niu,
sabràs ambe qui te poses.
Novia, no estigueu trista;
menjau si voleu menjar,
que una nit heu de passar
que mai vos hi sereu vista.
Devertiments, estimada,
en aquest món ne tendreu,
però a l’altre ja veureu
qui pagarà la dansada!
Tradicionari de Mallorca
