S’altre vespre,
a colgar me n’anava
i mentres pujava,
vaig sentir siular.
I vaig tornar
tres passes enrere,
per veure qui era,
per sebre-ho més clar.
I va esser un jove
baix de la finestra
i, perque era vespre,
volia pujar.
I ella va dir:
-Pujar, pujaries,
si me prometies
de prest davallar.-
I ell li digué:
-Pujar, pujaré,
i davallaré
quan l’auba serà.-
I ell va posar
la guitarra en terra,
i amb ses mans s’amerra
i se va enfilar.
El jove pujà
dalt de la teulada
amb una gelada
blanca com la neu.
I ell en va alçar
tres dits una teula,
la jove va veure
dins lo llitet seu.
I ell li va dir:
-Oh, rosa florida,
que vos heu nodrida
dins aquest jardí!-
I ella va dir:
-Oh, amor amada,
si tant vos agrada,
veniu-me a coir… -
I ell li va dir:
-Amor vertadera,
¿això que és perera,
o passionera,
o flor de murtera
que teniu aquí?-
I ella va dir:
-Amor estimada,
si tant vos agrada,
veniu-la a coir.-
I ell li va dir:
-¿Puc venir a colgar
per amb vós dormir?-
I ell li va dir:
-¿Puc venir a colgar
per amb vós dormir?-
I ella li va dir:
-¿Puc venir a colgar
per amb vós dormir?-
I ella li va dir:
-¿De què heu de frissar?-
Mentres se n’anava,
un anell del dit
ell es va llevar
hermòs i polit,
i l’hi va donar.
I li va dir:
-Idoi, sí, idoi, sí!
En anar a dur oli,
romprem es setrí!

Estimada, feis sentència,
que a lloc de jutge estau vós:
desenganau-ne un de dos
davant la vostra presència.

Un meló de mare morta
ja no té es gust natural,
i perque n’hi pren igual
d’aquella boira mortal
que s’aixeca a s’Arenal
i s’assola a dins l’Horta.