Un dia la Verge Maria,
dins la cova de Betlem,
tenguent son Fill en la falda…
somia que te somia.
Jesús deia:-Mare mia,
¿vós que dormiu o vetlau?
-Oh, Fill meu, no crec dormir,
com tampoc no crec vetlar.
Quina nit! He somiat
que els jueus t’havien pres,
que t’he vist baix d’una creu
ben lligat de mans i peus.
Aquells peus llavò enclavats
i enclavades ses teves mans,
tota sa boca amarada
d’un raig de fel i vinagre.
Coronaven lo teu cap
setanta-dues espines.
-Mare mia, no ploreu,
no ploreu, la mare mia;
a patir pel pecador
he vengut en esta vida.
Mon pare celestial
damunt noltros vetlarà.
Dormiu, dormiu, mare mia,
o si no, n’heu d’engronsar
Estic a dins de ta falda,
mon par emos deu mirar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Religioses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
17
Volum
IV
Altres cançons relacionades
A damunt es Pou Blanquer
hi faré una farola
per fer-hi sa torniola
diumenge i dia feiner.
I llavò hi faré fer
una capella postissa
a fi que pugui dir missa
algun sacerdot, si ve.
I llavò hi faré fer
un parral per sa vorera,
enmig una enredadera,
cad pam un claveller.
S’estiu m’hi passejaré
com un primer general.
Com veuran tant de cabal
diran: -Qui ho ’via de creure!-
I això serà més de veure
que s’històri’ natural.
Dalt ses Cisternes Majors
te vaig veure, Margalida;
quedares empegueïda
i mudares de colors.
Va passar En Colau Rander:
-Al•lotes, ¿que emmidonau?-
El cridaven: -Sí, Colau;
vine, t’enmidonaré.
-Jo, d’enmidonar, ja en sé;
ja m’he emmidonat un trau.
Tradicionari de Mallorca
