Un dia la Verge Maria,
dins la cova de Betlem,
tenguent son Fill en la falda…
somia que te somia.
Jesús deia:-Mare mia,
¿vós que dormiu o vetlau?
-Oh, Fill meu, no crec dormir,
com tampoc no crec vetlar.
Quina nit! He somiat
que els jueus t’havien pres,
que t’he vist baix d’una creu
ben lligat de mans i peus.
Aquells peus llavò enclavats
i enclavades ses teves mans,
tota sa boca amarada
d’un raig de fel i vinagre.
Coronaven lo teu cap
setanta-dues espines.
-Mare mia, no ploreu,
no ploreu, la mare mia;
a patir pel pecador
he vengut en esta vida.
Mon pare celestial
damunt noltros vetlarà.
Dormiu, dormiu, mare mia,
o si no, n’heu d’engronsar
Estic a dins de ta falda,
mon par emos deu mirar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Religioses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
17
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Devers sa Torre Redona
hi habita un bobià
i amb una beca de lona
tots es moscards vol matar.
I hi va haver un carriler
amb tres o quatre senyores
d’aquelles qui pillen gorres
diumenge i dia fener.
Sa madona de Son Oms
diuen que és tan estirada,
i a dins sa fava parada
hi trobaren uns calçons,
set senaies de moixons
i una cussa virada.
¿En a quin llibre has trobat
que es bords no tenen parents?
Ells vénen de millors gents
que es cavallers de Ciutat.
Tradicionari de Mallorca
