Totes ses vilanes duen
puputs i cabeis taiats,
i en veure ets enamorats,
com a dimonis s’afuen.
Cara de rosa encarnada,
¿voleu prendre lo que us don?
que tenc mon cor que se fon
de tenir sa mà allargada.
Tot lo dia t’he mirada:
mà a costat, ansa de gerra.
I l’amo no t’ha llogada
per fer ombra a sa terra.