Si m’hagués d’enamorar,
ja no m’enamoraria;
del qui té amor me riuria;
i ara me toca es plorar.

Jo ja fa estona que sé
s’estil d’ets enamorats:
quan ve que s’han baraiats
i tornen rallar plegats,
llavò se volen més bé.

Dau-mos coca! dau-mos coca!
Dau-mos coca! dau-mos vi!
I ara ho tornam repetir:
Dau-mos coca! dau-mos vi!