Una rosa alexandrina
coïda de bon roser:
s’oloreta que ella té
és més dolça que mel fina.
Jo no me’n puc anar vespre,
perque encara som fadrí.
¿Que no es pot estrevenir
trobar al•lotes p’es camí
i fer-me jugar sa testa?
Na Coloma du la doma
p’es carrers i p’es veinats,
i té més enamorats
que patenes no hi ha a Roma.