Me’n vaig i li dic:-Amor,
¿de què teniu sa ponsonya?
Es qui grata i té sa ronya,
com més grata, més picor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Malaltia. Salut
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
60
Volum
III
Altres cançons relacionades
En tenir busques dins s’ull,
jo ja pens en s’estimat;
dins Son Verí està llogat
i no el puc veure quan vull.
Alegria me’n dau tanta
com un pare amb un fii seu.
Vós donau-me lo que és meu,
i que Déu vos faça santa!
Sant Josep s’aixeca a l’auba, a l’auba del dematí,
i fa una flamaradeta de brotets de romaní.
Quan la té ben enceseta, hi posa lo calderó,
hi posa sucre i canyella per enconar lo minyó.
Quan la té ben calenteta, agafa lo Minyonet
que amb sa Mare no fa bonda: tots dos tremolen de fred.
Lo Minyó no vol callar ni en bres ni en cadira,
i, amb l’ardoreta del foc, lo Minyonet s’adormia.
-Maria, si feis bugada, posau-hi lo menudai.
Lo menudai no és seda ni tampoc no és d’escambrai.
Tradicionari de Mallorca
