Lluneta del pagès:
jo estic dins ca teva
i tu no em dius res!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
125
III
Aquest joc només es pot jugar els vespres de lluna; quan aquesta pega a la carrera o als patis de les cases; formant espais clars; de lluna; i foscs; d’ombra; dels edificis o parets. El qui fa el joc és com si diguéssim propietari dels espais clars; de lluna; i té esment que els altres no entrin dins el seu territori. Aquests van furtivament a posar el peu dins el clar mentre canten la cançó. El qui fa el joc; els encalça; i; si n’agafa algun dins la lluna; li posa una penyora.
Fadrineta som, sí Pare,
però em voldria casar,
perque amb aquest festejar,
un d’aquí s’altra d’allà,
repar si som condemnada.
Si per pobra m’has deixada,
tu ja ho sabies abans:
jo som rica de germans,
i de roba una mudada,
i d’hasienda escampada
a Son Curt hi tenc nou pams.
Margalida, Margalida,
Margalida t’ho vui dir;
volta, volta, Margalida,
és s’amor qui m’ho fa dir.