D’aquestes se’n veuen poques,
creure-ho és dificultós:
amb un tir, quatre voltors,
cinc corbs i devuit miloques.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Caçadors
Artà
133
II
Figues de moro m’has dades.
¿Que et creus que no sé què són?
Bastants se’n van d’aquest món,
just per haver-ne menjades.
Essent fadrina, no hi ha
cosa més apreciada;
i llavò, en esser casada,
“Pegau fort, ja curarà!”
Sa gallina blanca, tot ho escampa;
sa negra, tot ho aplega;
sa rossa, tot ho embossa.
Es corb, en tocar-lo fa es mort.
Es camí de Ciutat
ses formigues l’han roegat,
n’han fet una fossa
d’una canya grossa;
n’han fet un capçal
d’un aumud i mig de sal.
Sa figa secaiona,
si no cau avui, caurà demà.
Si no cau demà, passat demà.
Si no cau passat demà, s’altre.
Sa més forta!