–Com veig l’abre carregat
de fruita més que de fuies!
–Mira’l bé, però no en cuies,
que per ara està privat;
ja vendrà temps, estimat,
que te daré llibertat
per coir-ne fins que en vuies.
Sa mare no té cervell;
si queia bé, l’hi diria,
perque deixa anar sa fia
andoi andoi per la vila
cercant qualque bergantell.
Jo no havia presa nota
de ses coses d’aquest món.
Tant té es qui es colga dejorn
com aquell qui sempre trota.