Anem, Lleonets, anem,
farem una revenguda
i veurem si suarem
s’aigo fresca que hem beguda.
A quinze anys, fadrina hermosa
ja se comença a estufar;
a vint, ella a punt està,
i a vint-i-cinc ja se’n va,
i a trenta ja és tirosa.
Ja no em veuràs emprar pinta
ni sa cara em rentaré
que no hagi vist lo meu bé
que llaura en es sementer
a sa Clova d’es Pont d’Inca.