Jo mirava ses estrelles
i les comparava amb vós.
Ramell de flors, adiós!
Jo me’n vaig a ses ovelles.
A damunt es Puig de l’Ofre
veig una brusca que ve:
-A córrer, trugeta meva,
que no mos banyi es sequer.
Sa Roca d’es Castellet
n’hi ha que la troben enfora;
jo hi aniria cada hora,
Margalida, per veure’t.