Per ventura estic malalta
i vós deis: “Regalau-vós!”
¿Regalar-me ausent de vós,
I el millor regalo em falta?
A sa rota li he dit,
perque l’he posada bé:
-Enguany m’ets d’omplir es graner.
I ella diu: -El t’ompliré,
però l’ets de fer petit.
Oh cara de sobrassada
ben coenta i mal premuda!
Tens s’esquena geperuda
i nas de sola picada.