Un fadrí enamorat
no hi veu tres passes enfora:
de dia, de nit, tot hora,
sempre pensa en sa beldat.
Jo no volia res teu
i una rosa em vares dar;
molt prest la vaig esfuiar;
per testimoni, En Tomeu.
Saps que és de mal ‘ver-hi teia
allà on no hi ha pinar!
Saps que és de mal de curar
es mal d’entre ceia i ceia!