Com veig la rosa tan alta
i el roser tan espinós!
Rosa, no puc coir-vós
per una part ni per s’altra.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Vilafranca de Bonany
Camp Semàntic
Arbres i arbusts (Plantes), Desig, Erotisme velat, Flors, Fracàs, Passió i enamorament, Submissió
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
375
Volum
I
Núm de pàgina
55
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Per mirar Son Ferragut
vaig caure d'una figuera.
Sa meva amor vertadera
voldria veure, i no puc!
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
Tradicionari de Mallorca
