Com ve que s’ha post es sol,
jo li faç mirar sa lluna.
A Sa Costa n’hi ha una
que ja engronsa es picarol.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Bestiar cabrum
Artà
141
II
Si pegam sa soleiada,
per noltros no mos va mal,
que, si hi ha hagut cap mal anyada,
ja mos paguen es jornal
per sa pena que hem passada.
Darrere una penya vaig possar llevat;
va sortir Mossènyer tot empastissat.
-Mossènyer, Mossènyer, ¿qui més correrà,
vós per la muntanya i jo pel lloc pla?
Vós, per la muntanya, mates trobareu,
i jo, pel lloc pla, no m’agafareu!
Jo tenc una espasa que taia cantons
i un saio-maio amb molts de botons.
A cada botó, un flor de setí.
Tot serà vostro, si em voleu a mi.
Si véns an es figueral,
te convid a menjar figues:
les te donaré coïdes
fresques, i no et faran mal.