Ella taia un bri, dos brins,
i sols no sap safalcar.
¿Que se devia pensar,
quan l’amo la va llogar,
que n’era riure i folgar
a ca seva amb sos fadrins?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Safalcar
Poble
Algaida
Núm de glosa
319
Volum
II
Altres cançons relacionades
¿Vols que et diga, Castanyet,
que en llevar es grans son rapes?
Quin modo de taiar capes
fa es sastre en venir vespret!
Una al•lota un dematí
se va aixecar retgirada
i li seguí una passada
que va agafar un ratolí.
Jo m’hi vaig posar per riure,
a tenir-vos passió,
i ara me trob de l’amor
arrendit que no puc viure.
Tradicionari de Mallorca
