Ella taia un bri, dos brins, i sols no sap safalcar. ¿Que se devia pensar, quan l’amo la va llogar, que n’era riure i folgar a ca seva amb sos fadrins?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Safalcar
Algaida
319
II
S’escolà toca la queda; la toca ventant ventant. I Na Miquela ballant és com un peixet que neda.
En es Mercat hi ha brossat. Tothom que hi va, l’ha de tastar. Bruixa manduixa, jo t’he de matar.
Tenc sa vista que em fa mal de mirar dins sa badia. Oh, Joan! Da’m alegria! Dóna remei a mon mal!