Ella taia un bri, dos brins, i sols no sap safalcar. ¿Que se devia pensar, quan l’amo la va llogar, que n’era riure i folgar a ca seva amb sos fadrins?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Safalcar
Algaida
319
II
Jo estava dalt un ravell, una cama a cada banda, i una jove de Randa vengué a prendre’m es capell.
Ara passa En Mardando, ara passa per aquí. En tornar, li he de dir qui va esser que li dà es mando.
Es puput de Son Redó ja canta a la regalada. En veure gent aturada, no se pot donar raó.