Ella taia un bri, dos brins,
i sols no sap safalcar.
¿Que se devia pensar,
quan l’amo la va llogar,
que n’era riure i folgar
a ca seva amb sos fadrins?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Safalcar
Algaida
319
II
¿Que no saps que m’enviares,
per devertir-me, un ca?
Per això et torn enviar
canyes d’es mateix canyar,
que, com neixen, son pintades.
Alerta, senyor Juan,
an aquesta flor de lliri,
que, en entrar dins Montuïri,
tota la hi esfuiaran.
Com jo pens i torn pensar
i de pensar-hi torn loca:
¿quin parentesc és que em toca
amb sa sogra de s’al•lota
que festeja es meu germà?
La mare pròpia