-Llorença, cara de pensa,
¿qui t’ha duit la vermeior?
-Un jovenet de Pollença
la m’ha duita, i a tu no.

Jo tenc una parra de calop vermei.
Tot se fon en pàmpol, pàmpol i rovei.
Jo tenc una parra de dos mil borrons
i ne fa de grossos i de petitons.
Jo tenc una parra de pàmpol rosat,
i s’és feta Grossa de tot s’emparrat.
Jo tenc una parra de dos mil borrons
i un saio-maio que taia cantons.
Jo tenc una parra de dos mil borrons;
no sap fer reims grossos; només aixinglons.

Vós feis de Pere Mateu
des de que heu tornat tan ric.
Pensau com éreu petit:
per un poc de pa florit
hauríeu passat sa nit
dalt un caramull de neu.