Que estàs de sana i vermeia,
careta de xerafí!
Ditxós serà aquell fadrí
que amb tu farà sa pareia!
Jo pagaria una oreia
que la poguesses fer amb mi:
jo pagaria una oreia…
de s’ase d’es meu padrí.
Com la fadrina està en dansa
al costat del ballador,
tirau vidre volador
i feis-li lluir sa manta.
Si jo fent cançons poria
pagar un arrendament,
enc que s’any vengués dolent,
jo p’es senyor bestrauria.