Mu mare, ¿vós que no veis
que un poc massa us heu torbada?
Perque, com m’heu avisada,
som estada enamorada
fins a sa rel d’es cabeis;
i ara dar-me conseis
és com si daven remeis
a persona sepultada.

Jo no havia segat mai
ni sabia què cosa era:
es segar és feina geugera
en sebre recórrer es tai.

Estimat meu, ses darreres
eren que tu m’olvidasses,
i ara amb ses teves traces
m’has mesclades ses porgueres.