L’any passat, es darrers dies,
una ullada et vaig donar,
i enamorat vaig quedar
de ses teves fantasies;
i, de tantes que en tenies,
quasi quasi no sabies
com ‘vies de caminar.
Com la vaig sentir cantar,
la Sirena pareixia;
me vaig pensar que s’obria
es Puig Gros de s’Estepar.
A sa guerrera diràs,
si la veus i te cau bé,
que s’estimat que ara té
jo ja l’he tengut primer,
i put com a carn de vas.