-Jo no sé si ve de Déu
o si són ses teves traces:
tornes vermeia, com passes;
¿que dec haver d’esser es teu?
-Si torn vermeia quan pas,
tel és ma condició.
No t’enamors de fadrina
que no muda de color.
Sa meva amor vertadera
no hi ha pintor que la pint.
Jo voldria esser s’aiguera
d’es segadors de Son Quint.
Mira que no tenc mu mare
que me puga consolar.
Si m’has de fer enamorar
i llavò m’has de deixar,
ja m’ho pories dir ara!