Una cançó ben dictada,
de quatre mots està bé;
de cins i de sis, també;
i de set, ja és codolada.
Ramellet de gallardia,
no et cont lo que m’ha passat.
Torna, si em tens voluntat,
que per temps seràs pagat
d’una grossa cantidat,
moneda que no es canvia.
D’al•lotes n’hi ha a manades;
més guapes seran que tu,
i en trobaré, ja és segur,
de riques i acomodades.