Com es confés me dirà:
-¿Que no t’has inquietada?-
Diré: -Pare, una vegada
que pastava i vaig fer clar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Penitència
Sant Joan
137
III
Un homo, en esser casat,
de trebais sempre en té dos:
si és guapa, n’està gelós,
i si és lletja, està enfadat.
Val més aquest davantal
que duus anit, Margalida,
que sa xeixa que ha coïda
enguany l’amo d’es Rafal.
Un puig hi ha davant l’Horta;
no puc veure can Gaià.
Quan te’n vas, Sebastià,
ma persona roman morta.