Devers les vuit o les nou,
ja direu a sa madona
que m’entreg una fauç bona
amb un bon remànec nou.
-Estimat, perseverau;
feis jugar es carabassot.
-Encara que sia al•lot,
dins sa bossa d’es cassot,
d’es pern del món duc sa clau.
Tres palometes renten dins un riu,
una de bugada, s’altra de lleixiu.
Una cui floretes per lo fill del rei.
El fill del rei passa, li tira un gall d’or,
li tira una pedra, la fér en el cor.
-Roseta, si t’he fet mal, el metge et curarà.
Si no basta es d’aquí, d’altra n’hi haurà.
Pas per un carrer, sent tocar de mort;
Na Roseta és morta; Déu li do perdó.
No la veig p’enlloc, ni per sa finestra ni per cap balcó.
Sí, per una encletxa, que fa oració.