Tres palometes renten dins un riu,
una de bugada, s’altra de lleixiu.
Una cui floretes per lo fill del rei.
El fill del rei passa, li tira un gall d’or,
li tira una pedra, la fér en el cor.
-Roseta, si t’he fet mal, el metge et curarà.
Si no basta es d’aquí, d’altra n’hi haurà.
Pas per un carrer, sent tocar de mort;
Na Roseta és morta; Déu li do perdó.
No la veig p’enlloc, ni per sa finestra ni per cap balcó.
Sí, per una encletxa, que fa oració.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària d'aventures amoroses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
109
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Vós sou la que em poreu dar
alegria, i no me’n dau.
Ves quin possible trobau
que un altre tenga sa clau
i jo que haja de tancar!
Com li has de tenir amor,
i el coneixs ha quatre dies!
Si el vesses mort, ploraries
una mica, per color.
Jo no me’n puc anar vespre,
perque encara som fadrí.
¿Que no es pot estrevenir
trobar al•lotes p’es camí
i fer-me jugar sa testa?
Tradicionari de Mallorca
