Tres palometes renten dins un riu,
una de bugada, s’altra de lleixiu.
Una cui floretes per lo fill del rei.
El fill del rei passa, li tira un gall d’or,
li tira una pedra, la fér en el cor.
-Roseta, si t’he fet mal, el metge et curarà.
Si no basta es d’aquí, d’altra n’hi haurà.
Pas per un carrer, sent tocar de mort;
Na Roseta és morta; Déu li do perdó.
No la veig p’enlloc, ni per sa finestra ni per cap balcó.
Sí, per una encletxa, que fa oració.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària d'aventures amoroses
Llucmajor
Assonant
109
IV
Catalina, ses cireres
que ja han tornades venir,
i jo encara estic així
amb ses mateixes quimeres.
Si mos passos són perduts
en venir la darreria,
poré prendre, vida mia,
es camí d’es malvolguts.
Tres pics ho va demanar;
per mi se trenca sa cara.
Ni mon pare ni mu mare
es “sí” mai li varen dar.
Ja poreu considerar
aquest jove si agradava!