Com era al•lot petitó,
qui mu mareta em servava,
en dar-me cartes, ja callava:
per això som jugador.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Joc. Jugadors
Poble
Artà
Núm de glosa
1027
Volum
III
Altres cançons relacionades
Roseret de roses blanques,
qui mos ho havia de dir,
tan amics com érem antes,
que ara haguéssem de renyir!
Voldria que Déu posàs
en el cel una envelada
per tota s’espigolada
de sa meva enamorada,
perque es sol no la tocàs.
Sa madona de sa Torre
es pa negre li fa mal,
però no n’hi fan ses coques
ni es torrons per a Nadal!
Tradicionari de Mallorca
