Puriol i peu-de-Crist
són qui m’embossen s’arada;
a sa meva enamorada
la conec amb so trepig.
No aneu a dinar a can Pont,
perque donen carn pudenta.
En Toni Manco ja és mort
i es Correu qui ja rebenta.
A damunt s’esquena hi tenc
un ca de bou que em mossega
i em fa rentar llana negra;
vuit dies ha que el mantenc.