Roseret de roses blanques,
qui mos ho havia de dir,
tan amics com érem antes,
que ara haguéssem de renyir!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Poble
Artà
Camp Semàntic
Bellesa, Confrontació, Desamor i ruptura, Estimació i afecte, Festeig, Floretes, Flors, Transformació i canvi
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2079
Volum
I
Núm de pàgina
128
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Adiós, lluna de nit;
adiós, sol de migdia;
’diós, clavell encarnat
de clavellina florida.
Mon cor no dorm ni reposa
ni està una hora content
com veig que he d’estar ausent
de vós, careta de rosa.
Tradicionari de Mallorca
