Com ella surt a ballar,
amb un aire que me mata,
duu damunt cada sabata
una sivella de plata
que és més ampla que sa mà.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Joiells
Poble
Artà
Núm de glosa
178
Volum
II
Altres cançons relacionades
Si jo fent cançons poria
pagar un arrendament,
enc que s’any vengués dolent,
jo p’es senyor bestrauria.
Cada pic que et veig, Maria,
lo meu cor sempre roman:
si fosses un poc més gran,
per casar et demanaria.
Es qui no el sega, l’arranca
i així tots trebaiam.
Si acabam per Sant Juan
anirem a sa Font Santa.
Tradicionari de Mallorca
