Com ella surt a ballar,
amb un aire que me mata,
duu damunt cada sabata
una sivella de plata
que és més ampla que sa mà.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Joiells
Artà
178
II
Dins es clot de Puigpunyent
hi tenc la vida tancada
i llavò s’enamorada
des que d’ella estic ausent.
Ara tu estàs a bon punt
per rompre barres d’acer.
Jo, pobre vei, ¿què he de fer?
Par que vegi ja es fosser
que em tira terra damunt.
Margalida, m’ho pots dir,
si em vas amb carta tapada.
Si has d’esser com ta mare,
que no va voler ton pare,
no tenc que passar es camí.