Cada pic que et veig, Maria,
lo meu cor sempre roman:
si fosses un poc més gran,
per casar et demanaria.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1197
Volum
III
Altres cançons relacionades
Na Reülla du arracades,
puntes de rixelié.
Sa mare diu: -Jo no sé,
tant sols, qui els hi ha comprades.
-Tu qui fas de filosof
¿me vols dir si farà vent,
que me’n vaig a pegar foc
a un formiguer que tenc?
-Pega-li foc, que et convé,
que aquest vent s’amansa
i s’homo casat també.
Margalida, Margalida,
Margalida t’ho vui dir;
volta, volta, Margalida,
és s’amor qui m’ho fa dir.
Tradicionari de Mallorca
