Com amb mi sereu casat
ja fareu lo que voldreu;
d’es meu cos comandareu
perque el vos hauré entregat;
però com ara, estimat,
mirau-me i no em toqueu,
que llavò no us avaneu
com vos ne sereu anat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Binissalem
1585
III
Es bé que jo t’he volgut
i te vui i te voldria,
el vaig donar, s’alter dia,
per un fui de paper brut.
Na Bernarda, ¿que dormia?
quan va caure d’es llorer?
Un brotet fuiat coïa
per com l’hauria mester.
-¿Això que és s’estudiant
de can Juan Carabassa?
Ell de lletra no en sap massa,
perque perd s’eima jugant.
-De lletra no en sé de més,
però jo perd s’eima jugant,
vós la perdeu p’es cellers.