A Na Maria Sarrona
ja no li falten trebais:
a ca seva té mirais
d’es més fins de Barcelona.
Catalina, anit passada
va venir un jovenet
per rallar amb tu i veure’t,
i vares estar colgada;
i te va deixar senyada
una rosa a sa paret.
Si no la hi vols, aixequè’t
i pega una emblanquinada.
Saps que era de dematí!
Es sol encara no eixia.
He vista na Bet Maria
qui anava a sa vicaria
mano a mano amb un fadrí.