Oh, senyora Antonina-Aina,
jo ja ho he deixat anar,
perque veig que no em pot dar
pa ni lliures es glosar,
i es cavar em dóna la maina.
La jove, tu tens colors;
m’agrades perque ets discreta:
no crec que sies de Petra,
perque és lloc molt llemicós.
Tenc vi dins una taronja
per dar beure a mes amors;
si t’alcanç, clavell hermós,
puc dir que som més ditxós
que si fos rei o canonge.