Amic meu, jo trob que enguany
no és any de tenir peresa;
ja serà bona endemesa
es xorriguer si fa presa
darrere es capxirigany!
Oh, roseta de tot l’any!
si vos coïen un tany,
vos ne prendrà com un pany
que li lleven es biulany
i roman sa porta empesa.
Jo sent renou de sarments
i de llenya forastera.
Com vagi a romandre a s’era
bé m’esmolaré ses dents.
¿Tu l’has vista, companyó,
a la jove que és passada?
Jo tenc la vista entelada
de veure tanta blancor.