Mu mareta, jo el vui sastre,
perque ha mester poc cabal:
una aguya i un didal,
ses estidores, i basta!
Es cabo de Pere Jaumí
a davant de tots anava,
i mocador no portava.
¿Que no en devia tenir?
Qui canta, sos mals espanta,
i qui plora, els alimenta:
per això cantaré jo,
enc que tot lo món me senta.