Mestre Macià Gató,
com sortia de ca’s Mestre,
corria més que sa pesta
sense ningú encalçar-ló.
Jo sempre t’he deixat dir
i t’he dat vantatge per córrer;
he estojada sa pavora
perque no pagues es tir.
Me vaig determinar un dia
de sembrar un claveller,
i en tres dies tant cresqué
que dotze estalons tenia.
Poreu pensar, vida mia,
redol si en ’via de fer!
I, si el fossen regat bé,
tot Mallorca en coiria.
Set-centes sinis rodaven
per regar aquest claveller,
i, si el fossen cuidat bé,
tota Mallorca ompliria.