Àngel meu, si tu sabies
sa pena que em fas passar,
és ben segur que vendries,
bé per terra o bé per mar.

Juana, es botifarrons
saps que mos han agradat!
¿No saps ambe què he pensat?
Que, si te’n vas a Ciutat,
duguis neules i torrons.
T’ho barataré amb cançons;
no vui tornes: cap per cap.

Tan trist se troba el cor meu
quan noves de vós no sé,
com una mare que ve
de s’enterro d’un fii seu.