En sa mà tenc sa guiterra
i amb s’altra la faç sonar.
Com veig que me n’he d’anar,
al•lotetes, a sa guerra!
Es dissabte de Nadal
¿saps quin sopar vaig tenir?
Tota sa nit, damunt mi
aigueta moral moral.
En es Bosc per cosa grossa
molta remor vaig sentir.
El comprà es de son marí
i llavò es deCarrossa,
i enc que tenguen molta força,
’ximateix vos ho vui dir.
En Sua per instructor,
En Jardí per testimoni;
qui ho fos dit de l’amo Antoni
que d’es Bosc fos es senyor!