No poreu viure tots sols:
de qualcú vos heu d’emprar.
Una fadrina em donà,
que l’anàs a festejar,
nou barcelles de fesols.

Jo no hi anava tot sol;
un casat m’acompanyava,
i p’es camí cabilava:
¿Veiam qui tendrà es llençol?

Tractau bé la companyia,
enguany, d’aquests cantadors,
i ells pensaran en vós
i d’es ball sereu novia.