Ets com la fulla de l’om,
que, en tocar-la es vent, se gira;
Margalida Montseriva,
tens es cap que et va a l’entorn.
Una dona marinera
sempre mira d’on ve es vent,
De llevant o de ponent,
sa bonança sempre espera.
Jo estic damunt un cimal
es més alt de s’olivera:
feis pregàries amor meva,
que, si caic, no em faci mal.