-Bona diada fa avui –
va dir es pastor de sa Torre;
-de tant de caminar i córrer,
duc sa camia remui.
Si les ales del meu cor
fossen de plomes, Maria,
cada mitja hora vendria
a veure’t, volgut tresor.
Es dia que em vaig casar
no vaig mirar si era pobra,
perque amb diners no se troba
voluntat, si no n’hi ha.