Una dona marinera – Mallorca Oral

Una dona marinera
sempre mira d’on ve es vent,
De llevant o de ponent,
sa bonança sempre espera.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Mariners

Poble

Artà

Núm de glosa

139

Volum

III

Altres cançons relacionades

Si m’hagués d’enamorar,
ja no m’enamoraria;
del qui té amor me riuria;
i ara me toca es plorar.

Jo voldria esser es mantí,
es dental o sa telera;
vós me vendríeu darrere,
darrere darrere mi.

Tu te vares avanar
que em feies lo que volies.
Eren ganes que en tenies,
i no hi vares arribar!