Jo me passejava un dia, per lo jardí de Santa Ana.
Vegí la Mare de Déu que el Misteri contemplava.
-¿De què anau, Mare de Déu? -¿I de què anau, vós, madona?
-¿No sabríeu un molí que molgués de tota cosa,
moldria los meus pecats, jo que som tan pecadora?
-Vendreu el Divendres Sant, el capvespre, a darrera hora;
trobareu mon Fill en creu, qui tots los pecats esborra.
La creu serà el bon molí i la corona la mola,
i l’aigo que en brollarà serà la sang preciosa,
i la nafra del costat serà la síquia bona;
la farina que farà serà l’hòstia amorosa.
No en menjaran los jueus, d’aquesta pasta tan bona,
que és feta pels cristians que han tenguda la fe bona.

Una dona em va cridar;
casi no la coneixia;
per favor em va demanar
que li festejàs sa fia.
-Sa vostra fia n’és tenra,
encara, per festejar.
Si vós heu de mester genre,
Déu ja vos n’enviarà.

A vint-i-un any ja té
sa casera que la mata.
El l no mira si té taca.
-Mu mare, aquest me convé;
de pressa, si m’heu de fer
sa meva roba i sa caixa.