Una fadrina ha d’estar,
quan ralla amb s’enamorat,
com un roser carregat
de roses per olorar.
-He estojada sa povora
per quan la’m demanareu.
-Estimat, no us avaneu,
que per ventura tendreu
es trebais que tengué En Gorra.
Damunt es gipons que duis
es diumenges, de vegades,
vós hi duis flors encarnades
que em fan espirejar ets uis.