Ja és cru, ja és cuit, ja és cremat;
ja és fat, ja és salat, ja és dolç.
Si m’endevines es pols,
venturós seràs, Bernat.
Tu em fas unes amenaces
que no les fan a ningú:
braveges, perque tens tu
lo que tenen ses porrasses.
Més uiades he donades
a dins Son Puig d’es Llorer,
que olives no coiré
dia que m’afanyaré
a lloc de bones solades.