Dos enamorats tenia:
un mort, i s’altre a presó.
¿Vós que no voleu, Senyor,
que en el món tenga alegria?
Sí, sa fia durà ufana
amb so ventai ben daurat;
son pare, si va esblenat,
que s’abric sa pell d’es gat
d’es dissabte de Santa Ana.
Erri, somereta,
no facis sa vaga,
que l’amo t’espera
a Son Verdolaga.