Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare em deixa sa tanca,
sa trutja i es porcell
i quatre sous de figueres
i llavonses cent corteres
de blat i ordi novell.

Es pescador se queixava
perque es peix valia poc,
i es belitre de s’al•lot
p’es camí descarregava,
i es millor li despatxava,
i es dolent valia poc.

Dijous d’aquesta setmana
es soldats se n’han d’anar.
Qualque fadrina hi haurà
que la sentiran plorar
p’es carrer, de bona gana.