Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare em deixa sa tanca,
sa trutja i es porcell
i quatre sous de figueres
i llavonses cent corteres
de blat i ordi novell.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Poble
Deià
Núm de glosa
885
Volum
III
Altres cançons relacionades
A un tai de segadors
sol haver-hi una aiguera
que va darrere darrere
a posta per servir-lós.
Emperò per noltros dos
no hi ha tanta mereixera.
Cada dia vaig i vénc
p’es camí de Valldemossa
i enquantr una al•lota rossa
que em torba s’enteniment.
Dijous d’aquesta setmana
es soldats se n’han d’anar.
Qualque fadrina hi haurà
que la sentiran plorar
p’es carrer, de bona gana.
Tradicionari de Mallorca
