No et vui ni t’he volgut mai
ni et vui dar aquesta alegria;
jo casar-me amb tu seria
guanyar l’infern amb trebai.

M’estim més la benvinguda
que aquest senyor m’ha donat
que tota quanta heretat,
de llavò ençà que som nat,
me pugui haver pervinguda;
i ara, perque me saluda,
jo també l’he saludat.

¿Saps què em va dir s’esparrai,
un animal tan petit?
Que, en no trobar-lo adormit,
no l’agafaria mai.