Amb s’amiga més lleial

Amb s’amiga més lleial
que tenia, m’explicava;
davant, sa cara rentava,
i darrere m’aficava
un pam i mig de punyal.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Amistat. Enemistat. Baralles, tupades

Poble

Artà

Núm de glosa

451

Volum

III

Altres cançons relacionades

Mon pare que duga blat
i mu mare pastarà,
i jo amb menjar i jugar
ja tenc es jornal guanyat.

En Jaume Batista
d’es Quatre Cantons
se mira es botons
i espaia sa vista.

Los abres d’aquí davant,
val Déu que són de ditxosos!
perque veuen, cada instant,
vostros uis, mirais hermosos.