Amb s’amiga més lleial
que tenia, m’explicava;
davant, sa cara rentava,
i darrere m’aficava
un pam i mig de punyal.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Poble
Artà
Núm de glosa
451
Volum
III
Altres cançons relacionades
Per lo senyal
de la canal
de la canyella
mon pare em pega
amb una escudella
i no em fa mal.
¿Parauletes com a mel
me deies, i m’abandones?
Recorda’t de ses persones
que et volien bé, Miquel.
Es festejar vol espai
i ses paraules segures;
mai he vist tantes de prunes
a una banda madures
i verdes davall davall.
Tradicionari de Mallorca
