Calla, bruta, macarró,
oh, rebosillo cruixit!
Tu me fas més por en sa nit
que es ganxos de sa presó
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Binissalem
467
II
Me deies, tot lo camí:
-Saps que estic d’enamorada!
-I jo que ho crec, estimada,
però no hi estàs de mi:
serà d’un altre fadrí
que amb paraules t’ha campada.
Si vos casau, estimada,
dins un mes o dos o tres,
pensau bé i mirau quina és
roba de tanta durada..
Es qui la veurà esquinçada,
pot dir que venturós és.
Vaia, vaia, vaia, vaia,
amb aquesta fauç que tens:
de davant, no taia gens;
de darrere, manco taia.