Vaia, vaia, vaia, vaia, amb aquesta fauç que tens: de davant, no taia gens; de darrere, manco taia.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Segada
Binissalem
723
II
Mal és s’estar enamorat! Jo ho dic, i de tu hi estava: aleshores me trobava com un extremunciat.
Encara que l’amo em diga: -Baix i arreu, andritxol-, sempre hi ha qualque redol que no tai sinó s’espiga.
Al·lotes, aquell civil que s’altre dia marxà me pareix que va deixar enyorança a més de mil.